dissabte, 5 de juny del 2010





La infancia es tiempo

de inocencia.
Son peldaños muy altos
y huellas de pisadas muy pequeñitas.
Es un mágico lugar de sueños...
donde todo es posible
y lo mejor está justamente empezando.
La infancia es para explorar...
Es para remar... y llegar...
y tocar,,, y ver ...
y gustar... y oír...
y aprender...
pero, sobre todo, para crecer.





divendres, 4 de juny del 2010

Avui si que ja ha arribat l’últim dia, de fet, ja ha passat l’última trobada amb els petits, acabo d’arribar a casa i després d’un bona dutxa d’aigua fresqueta em disposo a realitzar l’última entrada del bloc d’intervenció.

Tot a començat a les 8.30 del matí on ens hem trobat la majoria de nosaltres per a començar a preparar tota la festa, teníem moltes coses a fer i jo juntament amb totes les noies del cinema hem anat al barracó on teníem que realitzar l’activitat.

Hem estat enretirant les cadires, col·locant el diferents vídeos, ensajant com ho faríem etc. i quan ens hem donat conte els autocars ja començaven a arribar i hem anat corrents cap a la plaça principal. Allà hem estat esperant a la nostra escola però no arribaven, al final la trobada ha començat, els infants començaven a esmorzar mentre que la Mara i jo al final hem estat buscant el telèfon de la Pili per trucar-los avera on estaven i per si havia passat alguna cosa. La veritat es que ja ens començàvem a preocupar una mica, però un cop estàvem punt de trucar han aparegut els autocars de les dues escoles que faltàvem.

Ja estàvem tots! Just a temps de fer la foto conjunta amb tots els nens, mestres i estudiants a les escales del teatre.


Un cop ja ens hem fet la foto he marxat juntament amb l’Estefania cap al barracó, pel camí ens hem trobat a la resta de companyes del cinema!

Un cop dins, hem preparat la cançó de benvinguda, aquesta és “Qualsevol nit pot sortir el Sol” d’en Jaume Sisa, la fotografia de la portada del conte del “Cargol i l’herba de poliol” i finalment el vídeo del conte.




Al moment ja han arribat la primera tongada de nens.

Pel que fa l’activitat he quedat molt contenta, crec que he estat capaç de dinamitzar-la força i estic molt contenta, penso que hem fet una molt bona feina i que pel temps que vam tenir per a realitzar-la ha sortit molt bé.

L’activitat de cinema consistia en fer una petita introducció al conte interaccionant amb els alumnes a partir de petites preguntes, a continuació veiem el conte i després d’aquest fèiem una activitat on reproduíem amb els infants el conte amb titelles dels diferents animals. Per tant, sortien 6 infants a representar la mini obra, 1 que feia d’herbeta de poliol i els altres 5 que feien dels diferents animals del conte. I tots junts els cantàvem la cançó del conte.

Crec que ha estat molt bona idea fer aquesta activitat ja que participaven d’alguna manera tots els infants, ja sigues cantant la cançó com essent els protagonistes de la història.

Finalment el donàvem les gracies a tots per venir i fèiem un fort aplaudiment a tots els animals i l’herba de poliol que havien sortit.

Quan ha marxat l’últim grup hem col·locat de nou, la sala tal i com l’havíem trobat al principi, es a dir, hem col·locat les cadires de nou i hem anat a la plaça de davant del teatre que estàvem allà totes les escoles ballant i ens hem unit a ells.

Ha estat molt divertit estar ballant tantes persones alhora, llàstima que haguem arribat casi al final del ball, perquè al poqueta estona que he estat m’ho he passat genial!

Després per escoles hem anat al Palau de les Heures per dinar i estar-hi una estona després amb els nens jugant, aquesta part no era “obligatòria” i al veritat es que molta gent a marxat. D’aquest punt només diria, com a part negativa, que hagués estat molt bé que les escoles disposessin de més aigua i també poder accedir a més lavabos ja que han estat una mica escassos. D’altra banda la resta ha estat molt bé i penso que els infant s’ho han passat d’allò més bé jugant pels jardins del Palau.

Pel que fa a la Marta, l’Estefania i jo (que som els que ens hem quedat de l’escola Rosa dels Vents) hem estat ajudant a l’hora de menjar i hem estat nosaltres qui em portat els nens al lavabo i a qualsevol lloc que fos necessari.

Quan ha estat l’hora de marxar, jo me’n he anat amb l’escola amb l’autobús per d’aquest a manera podia ajudar a les mestres amb tots els infants i d’altra banda també perquè casa meva queda molt a prop de l’escola.

Sobre el dia d’avui m’agradaria dir que m’ha agradat molt compartir aquest dia amb tota la gent que a participat en aquestes jornades. Mai havia realitzar una trobada tant multitudinària amb infants tant petits i la veritat es que m’enduc un munt de records i històries per explicar i recordar durant moltíssim anys.

Increïble tot el que a passat i en tant sols un dia d’estada amb el nens, un dia on he vist molta il·lusió en les cares de tothom, però sobretot en les dels nens, totes elles amb un somriure sempre.

Pel que fa a les pràctiques en general, m’ha passat el temps volant i tot i haver compartir moltes coses amb l’escola m’agradaria poder-ne compartir moltes més, ja que aquestes pràctiques han estat molt especials per a mi, i de ben segur que molts records i moltes experiències guardar-les durant molt de temps.

Estar en aquesta escola m’ha ajudat a descobrir un nou món dins l’educació, que l’escola Rosa dels vents es tracti d’una escola d’una sola línea i amb menys infants a l’aula ha estat per a mi una nova experiència, ja que en les escoles que he estat realitzant les pràctiques de TEI eren de dues o fins i tot tres línies.

D’altra banda, aquesta escola m’ha ofert d’altres situacions noves per a mi com pot ser treballar amb un nen amb NEE, he trobat que durant la meva estada he dedicat molt de temps al Jhon i crec que ell m’ha ensenyat moltes coses, m’ha mostrat moltes coses i he intentat treballar el millor que podia i ajustar l’ajuda de la millor manera possible durant totes les estones que he estat amb ell.

Un altre situació del qual he aprés molt es sobre l’adaptació d’un nen nouvingut amb una llengua materna estrangera. Fa molt poc temps va arribar l’Emi, un nen molt espavilat que no entenia res del castellà i molt menys del català, poder veure la seva evolució en aquestes dos setmanes m’ha deixat al·lucinada, ja que la seva capacitat d’adaptació ha estat estupenda i la rebuda dels altres companys també ha estat molt bona malgrat les barreres de l’idioma.

Ha estat un projecte que m’ha agradat molt i agraeixo molt haver-lo pogut fer ja que penso que m’ha aportat molt i que m’ha fet adonar-me, un cop més, que aquest es l’àmbit que em vull dedicar.

dijous, 3 de juny del 2010

Avui ha estat l’últim dia que teníem per preparar la jornada de demà,. Primerament, l’Anna ens ha estat explicant alguns punts importants de la jornada, com l’horari, les zones, paper importants que hem de portar etc.

Després,un cop ens hem reunit les tres classes, hem anat a fer el recorregut, quan hem arribat a la plaça de dalt de la universitat i ens han explicat on deixaria l’autobús els nens, les del grup de cinema hem anat al lloc on es tocava per veure la sala, però al arribar ens hem adonat que estava tancada i ens hem quedat a fora organitzant-nos.

Al cap d’una estona han vingut les mestres amb la resta de companys i han trucat per a que ens obrissin la porta, d’aquesta manera hem pogut entrar a veure la sala i poder-nos fer una idea de com realitzaríem demà el cinema amb els nens.

Un cop dins, ens hem preguntat que passaria si no funciones l’internet el dia següent o sorgís qualsevol problema amb la connexió. Llavors l’Anna ens ha dit que portéssim una copia del vídeo en un pen i amb l’ajuda d’un amic de la Mireia hem pogut pasar el vídeo del “You Tube” a un arxiu d’imatge que l’hem gravat dins el meu pen.

Això és el que hem fet avui, la veritat es que se’m ha passat l’hora i mitja volant i casi amb la sensació que ens faltava practicar més, però demà anirem una estoneta abans per d’aquesta manera poder assajar millor el que direm.

Estic una mica nerviosa ja que demà ja és el gran dia i espero que tot surti molt bé i que els infants juntament amb les mestres passin una estona molt agradable i genial amb nosaltres.

dimarts, 1 de juny del 2010

Ja queda molt poquet per a que arribi el gran dia, de fet avui hem estat molt enfeinades preparant la gran trobada amb els petits.

Ens hem posat per grups, el grup de cinema ens hem quedat a l’aula habitual juntament amb el grup de les titelles i les danses. Al principi la Keren a tret el seu portàtil però com la connexió no anava bé i no podíem mirar cap vídeo, els hem demanat a les noies de les danses que ens deixessin l’ordinador de l’aula per poder escollir el vídeo. Hem estat molta estona mirant perquè no trobàvem un que ens acabes de fer el pes, finalment hem escollit “El cargol i l’herba de poliol” del programa “Una mà de contes”.

Un cop ja el teníem decidit hem començat a pensar que faríem per dinamitzar-lo, disfressant-nos, amb cartells etc. Finalment hem decidit que la millor manera seria que abans del vídeo i després parléssim amb ells i que preguntéssim pel conte, de si el coneixen o no, dels diferents animals etc. però això encara ho hem d’acabar de decidir.



L’última mitja hora de sessió, quatre companyes han realitzar dues exposicions dels fragments dels llibres, les dues han estat del llibre “Nens de vidre”.
La primera l’ha realitzada la Belen i la Patricia, aquestes han escollit diferents moment son el Pau es posa en el paper d’un gos. Personalment, mentre anava llegint el llibre aquest punts em sobtaven molt, ja que no entenia el perquè es convertia en un animal i perquè en un gos.
Una de les coses que m’ha agradat molt de la seva exposició, ha estat el moment que ens han ensenyat el email de l’autora del llibre, on els deia que no tenia un perquè que l’infant es transformes en un gos, que cada un li tenia que donar la seva pròpia explicació.
L’altre exposició, la de l’Olga i la de l’Andrea també m’ha agradat molt, el seu fragment és el del moment que la Clara li diu a una nena que pegui al Pau, perquè aquest l’ha pegat primer.
L’Olga i l’Andrea ens han fet reflexionar sobre aquest moment, del perquè la Clara ha arribat a aquest extrem, si ha actuat bé o no i perquè, etc.
Finalment, han posat la cançó d’Imagine, del John Lennon i l’han traduïda en el power point, ens l’han posat perquè mai deixem de lluitar per una bona educació, per aquella en la que creiem. Al final ens han repartit unes llavors per a que les plantem, d’aquestes sortiran diferents flors de colors.

divendres, 28 de maig del 2010

Última sessió amb les mestres!

Avui ha estat l’últim dia de la sessió de mestres que fèiem, l’hem realitzat molt diferent a les altres sessions que havíem fet fins ara. Per començar, no l’hem realitzada a l’edifici del Teatre com cada sessió, sinó que ens hem desplaçat fins al Palau de les Heures, un edifici del campus que mai havia visitat.

Després de que l’Anna i els altres dues mestres han fet una petita introducció del que faríem avui i ens expliquessin que teníem que fer, tal i com ens va explicar ahir l’Anna ens hem reunit en petits grups.

El nostre grup, el de l’escola Rosa dels Vents, érem la Marta, l’Estefania, la Laura, la Paqui, la Remei i jo, totes ens hem dirigit cap a l’aula que ens tocava per tal de poder realitzar la reunió amb més comoditat, cada escola estava situada en una sala diferent del Palau.

La finalitat d’aquesta reunió era contestar a tres preguntes, cada pregunta la teníem que respondre en un pètal, per després poder realitzar amb tots els pètals una flor de cada centre amb tota la informació. Les preguntes que ens han proposat les mestres eren:


- Què és el que més us ha agradat?


- El que ens ha resultat més interessant de la intervenció a l’aula


- Propostes de millora



Primerament hem decidit d’anar parlant de cada una de les preguntes i apuntar en un full a part aquells punts a destacar, per després poder-ho passar a net dins da cada pètal.

M’ha agradat molt poder tenir aquesta estona amb la Remei per poder comentar les diferents preguntes proposades i d’altres aspectes que han anat sorgint mentre parlàvem, cal dir que l’estona se’ns a quedat curta ja que al final hem tingut que tallar una mica la conversa sobre l’escola i fer els pètals.

Durant aquesta estona ha vingut el càmera per gravar-nos pel vídeo que volen realitzar per a les alumnes de l’any que ve, crec que aquets moments han estat una mica tensos per a totes, ja que tenir un objectiu que t’està enfocant mentre parles, a mi personalment em posa molt nerviosa i a les altres companyes penso que també.

Tot i això, hem acabat tots el pètals de la flor i en aquests posava:


Què és el que més us ha agradat?

* Estar amb els nens i poder compartir bons moments

* L’oportunitat d’entrar a una escola i poder participar-hi en el primer any

* Adonar-nos del que realment volem fer.

* La comprensió dels infants

* Experiència gratificant

* Ambient familiar (pocs nens, proximitat al ser només una línia)

* Conèixer a tothom pel seu propi nom

* Individualització ( atenció a les necessitats individuals)

* Persones joves a l’escola permeten un canvi d’aires.



El que ens ha resultat més interessant de la intervenció a l’aula

*La progressió dels nens, tant amb necessitats especials com la resta de la classe

* Integració ràpida dels nous alumnes; l’EMI i la MARIA JOSÉ



Propostes de millora

* Poder viure diferents experiències (a la Fanni i a la Marta els hagués agradat veure la tasca dels dijous, lecto-escriptura i anglès, i a la Laura la Paqui i a mi, els tallers de plàstica i ludoteca).

* Conèixer la dinàmica de cada dia de la setmana.

* Estar més hores al centre i tenir l’oportunitat de poder parlar després de les sessions amb la mestra de com ha anat el dia.



Un cop hem tingut tots els pètals de la flor llestos hem anat de nou a la sala principal on ens hem reunit amb la resta de gent, allà cada escola a presentat la seva flor a la resta de companys explicat que havien escrit. A continuació, les anàvem penjat a la paret.

Finalment, el càmera ens ha demanat un parell de favors, primerament que ens quedéssim una estona més per a representar un cotutoria per poder-nos gravar, ja que el dia d’aquesta no havia pogut assistir, i després que cada grup tornés a penjar la seva flor per a gravar-nos de nou penjant-la.

Aquí teniu una última fotografia que ha penjat l’Anna al bloc de la classe on es veuen tots els pètals realitzats, formant una única flor.







dijous, 27 de maig del 2010

Segona i última cotutoria de l’assignatura!

Per començar amb aquesta última sessió, ens hem col·locat amb la nostra parella de cotutories i hem comentat les últimes estades a l’escola. La Marta i jo, ja les havíem comentat una mica al llarg de la setmana, quan arribàvem a classe després de les pràctiques.

Mentre parlàvem del que havíem fet a l’escola, les que anaven acabant han ajudat a l’Anna a fer pètals de flors, ens ha dit que els utilitzaríem demà a la sessió amb les mestres.

Un cop la Marta i jo hem acabat de parlar sobre el que havíem fet a les pràctiques, ens hem col·locat amb la resta de companyes del grup que organitzarem l’activitat de Cinema la setmana següent. Tot i que la Marta serà l’encarregada d’acompanyar als infants el dia 4 de Juny, també s’ha quedat per ajudar-nos.

Un cop totes reunides, hem mirat quins infants vindrien per la nostra activitat, hi passaran únicament els alumnes de P3 i P4. Després, hem començat a parlar del que podríem fer pels infants: quin vídeos utilitzar, si disfressar-nos o no etc. i hem estat comentant amb l’Anna les diferents idees que anàvem tenint.

Tot i pensar moltes activitats, no hem decidit gairebé res, únicament hem pesat que utilitzaríem un conte del programa de Televisió de Catalunya “Una mà de contes”, ja que creiem que tenen una durada perfecte i agrada molt als nens.

Al final de la classe, l’Anna ens ha fet una petita explicació del que farem demà; realitzarem una petita reunió, on ens trobarem tots els alumnes que hem assistit a l’escola, tant en el torn de dimarts com de dijous, juntament amb la mestra corresponent.





dimarts, 25 de maig del 2010

Cotutoria amb el grup 2A

De nou ens hem trobat tota la classe, comencem una setmana més de cotutories, però aquesta es presenta molt diferent a la resta que hem tingut fins ara. Per començar, avui no estarem amb l’Anna, la nostra mestra habitual, sinó que anirem amb les alumnes del grup 2A, juntament amb la Begonya Piqué.

Al arribar la Begonya ens ha explicat una mica el que faríem durant l’hora i mitja. Primerament una noia del grup explicaria el seu fragment del llibre, aquesta estava molt nerviosa ja que no només tenia que presentar el fragment al doble de gent que la que normalment hi ha classe, sinó que també la seva companya estava malalta i per tant hi tenia que fer tota sola. Tot i això se’n a en sortit i ho ha fet molt bé.

Després hem estat comentant alguns punts de l’exposició durant una estona, la qual el nostre grup a participat.

L’exposició anava sobre la relació de la família i l’escola principalment. Considero que el contacte entre la família i l’ensenyant és una qüestió primordial, que convé cuidar i sobretot fer funcionar. De fet, en l’educació infantil el contacte entre els pares i el mestre acostumen a ser més freqüents que en d’altres etapes educatives, tot i que a vegades poden estar més relacionades amb el comentari sobre la jornada o amb determinades anècdotes que no pas amb qüestions més importants.

Penso que aquests contactes informals són molt importants per diverses raons: perquè permeten un coneixement progressiu de la criatura, perquè ajuden els pares a tranquil·litzar-se i a viure amb seguretat l’estada del seu fill a l’escola, perquè el mateix infant pot veure que les persones adultes significatives per a ell tenen coses a dir-se, etc.

Les agendes escolars, en moltes escoles també són molt important ja que gràcies a elles els pares i els mestres poden estar comunicats via escrita, tot i que personalment m’agrada molt més la idea de utilitzar la via oral, penso que també pot esser molt eficaç en moltes institucions educatives, o fins i tot utilitzar totes dues maneres.

A continuació, la Begonya ens ha explicat les jornades del dia 4 de Juny, com ens repartiríem, quines tasques podem realitzar, l’horari, l’organització de les activitats i dels nens etc.

Després ha col·locat unes graelles a una taula on ens hem apuntat que faríem cada una de nosaltres. Primerament, però, totes les que anem a l’escola Rosa dels vents ens hem ajuntat per decidir quina de nosaltres acompanyaria al grup durant totes les activitats, ho hem fet a sorts perquè totes volíem anar i li ha tocat a la Marta.

La resta ens hem apuntat en diferents activitats, la Fanny, la Laura, la Reyes i jo ens hem apuntat a cinema juntament amb unes altres companyes. Ja hem de començar a pensar que volem fer!

Tinc moltes ganes de que arribi el da on ens ajuntem tots els mestres, els alumnes de la universitat i els protagonistes de la festa, els més menuts! Estic segura de que serà una experiència inoblidable juntament amb totes les estones que he passat a l’aula amb els petits!

dijous, 20 de maig del 2010

Últim dia de pràctiques a l'escola!

És l’últim dia de practiques, ja fa uns dies que li dono voltes en aquesta idea, i la veritat es que m’agradaria que duressin una mica més.

El dia d’avui ha estat molt diferent a al resta, avui venien a l’escola a gravar-nos per a fer un vídeo final amb aportacions de totes les escoles i amb la trobada generl que es farà el dia 4 de Juny.

Hem estat esperant als càmeres perquè no trobaven lloc d’aparcament i han arribat una mica tard, mentre, hem començat a realitzar les rutines de Bon dia perquè els infants ja es començaven a posar nerviosos, ja que portaven una estona asseguts sens fer res.

Quan hem entrat a l’aula i hem començat a fer les rutines ja han arribat i han començat a gravar-nos. A meitat de l’activitat que realitzàvem la Remei ha entrat per dir-nos que teníem que sortir al pati perquè ens anaven a gravar a nosaltres parlant sobre l’experiència a l’aula i sobre el projecte universitat-escola.

Per tant, hem sortit al pati i entre que preparaven al càmera i pensàvem el que anaven a dir ja han arribat les 10 del mati, en 30 minuts ja teníem que marxar cap a la universitat, i encara teníem que gravar-nos interaccionant amb els infants, la Pili i la Remei! Aleshores hem entrat al aula i ens hem dividit jo m’he quedat a l’aula am la meitat de la classe fent pintura, mentre que l’altre meitat a pujat a racons amb la Paqui i la Laura.

La veritat que la durada de l’activitat ha estat molt curta, ha durat aproximadament uns 15 minuts ja que després hem anat al pati menys uns quants nens que han anat amb la Laura i la Paqui juntament amb la Carmina per a que els gravessin fent una classe d’Anglès.

Mentre feien anglès, jo he sortit amb els nens al pati i he estat parlant amb l’Emi una estona i després he estat jugant amb tots els nens a la pilota. UN cop els nens han baixat al pati hem entrat tos a l’aula, ens tenien preparada una sorpresa perquè era el nostre últim dia! Es tracta d’un marc de fotos fet per ells amb un escrit per una banda, i per l’altre una foto de tot el grup. M’ha agradat molt aquest regal, es un record que guardaré tota la vida amb molt bons ulls, ja que com ja he dit abans han estat unes practiques molt significatives i que m’han omplert una mica més el sac que duc a l’esquena amb tots els records relacionats amb el món de l’educació.

D’aquest dia m’agradaria fer esment sobre el comportament del nens, se’ls a plantejat un dia molt diferent a la resta, amb canvis de rutines, amb persones que no coneixien a l’aula gravant-los, fent activitats de poca durada, esperant llargues estones etc. i han sapigut comportar-se en tot moment malgrat tots aquets entrebancs i també han estat en tot moment tranquils, cosa que ha sorprès i a agradat molt a tot l’equip de mestres.

dimarts, 18 de maig del 2010

Ja estem a dimarts de nou, i dues companyes més ens esperen per exposar-nos els seu treball sobre un dels llibres recomanats. Aquest cop és el torn de la Paqui i de l’Andrea, i ens presenten dos temes molt importants per tractar, la ràbia i la relaxació, dos punts que encara que a primera vista semblen contradictoris estan més lligats del que semblen.

Aquets dos temes són del llibre “Nens de vidre”, la Paqui i l’Andrea els han agafat dos fragments del llibre enlloc d’un, com la resta de companyes. Penso que ha estat molt bona idea ja que al veure dos fragments diferents, representat els dos conceptes hem pogut relacionar millor els dos ítems amb la situació que viu el protagonista del llibre, el Pau.

Pel que fa a l’activitat, he de dir que m’ha agradat moltíssim, ja que ens han proposat realitzar diferents exercicis de relaxació, aquest constaven de diferents exercicis de respiració i finalment un exercici final, on per parelles i a partir d’un conte ens fèiem un massatge mútuament.

Penso que han estat unes activitat molt encertades i que a totes ens ha agradat molt realitzar-les, encara que a primera hora del matí ha estat una mica dur després seguir amb la classe.

Tot i això, la Patricia ens ha proposat de treballar el joc i les seves possibilitat per ensenyar als alumnes. Hem jugat a diferents jocs, tot i que ja havia jugat en alguns d’ells, com el pistoler i el director d’orquestra, m’ho e passat molt bé i n’he après un altre que mai havia sentit a parlar d’ell també molt divertit.

A partir de treballar amb els jocs els infants aprenen moltes coses encara que aquest no en siguin conscients. Per exemple amb el joc del director d’orquestra, els infants potencien habilitats com la motricitat fina i gruixa, mentre que alhora també aprenen vocabulari, en aquest cas els noms dels instruments.

O pel que fa al pistoler, aprenen els noms dels companys i alhora potencies la motricitat gruixuda, la coordinació, la memòria etc.

Personalment, trobo que el joc és un mètode per ensenyar als alumnes molt positiu i que ens dona moltes possibilitats per treballar molts aspectes que estan inclosos en el currículum d’aquesta etapa.

dijous, 13 de maig del 2010

Ja estem de nou a la classe dels Dofins! Avui la rutina del Bon dia ha estat diferent, després de cantar la cançó per desitjar-nos un bon dia a tots i hem entrat a l’aula la Pili ens ha explicat a “les nenes de la universitat” el que van fer ahir! Van anar d’excursió a la Correria, van anar-hi perquè els alumnes més grans van anar-hi de dilluns a dimecres de colònies i l’escola té com a tradició que els alumnes de tots els cursos vagin a recollir als més grans a al casa de colònies i passin el dia amb ells a al casa.

Per aquest motiu, avui enlloc de fer les rutines diàries els nens han anat sortint a parlar davant de tots i han explicat el que més els havia agradat de la sortida del dia anterior. He gravat alguna intervenció que han anat realitzant els infants i aquí us deixo una petita mostra d’algunes de les explicacions que han fet:



Després de que cada un d’ells sortís a explicar la seva anècdota del dia de l’excursió, ens hem assegut a les taules i hem seguit treballant sobre l’excursió d’ahir, la Pili ha proposat als nens que fessin un dibuix sobre l’excursió i que posessin un títol a quest comú a tots. Mentre començaven a fer el dibuix la Carmina a entrat a l’aula i s’ha endut la meitat de la classe a fer anglès, amb ells també han anat la Laura i la Paqui. La resta dels infants han seguit realitzen el seu dibuix.

M’ha agradat molt poder escoltar als infants com parlaven sobre el que més els havia agradat de l’excursió, trobo que es molt positiu que facin això a les aules d’infantil perquè d’aquesta manera ajuda als infants a comunicar-se cada cop millor a perdre la vergonya de parlar en públic.

dijous, 6 de maig del 2010

Treballem la lletra P i arriben dos alumnes nous a l'aula!

Tornem a l’escola a passar un dia més amb la classe dels dofins, avui el dia ha estat una mica diferent a la resta de dijous que hem anat.

Han vingut dos infants nous a l’aula, l’Emi i la Maria, aquesta última avui no estava a l’aula, però tant la Laura, la Paqui i jo ens hem presentat al nen nouvingut que ens ha rebut amb un somriure.

El que si que no ha variat ha estat la benvinguda, com cada dia hem fet el “Bon dia” i les activitats que aquest comporta, mirar el temps, el dia de la setmana, el dia del mes etc. i finalment la Pili ha tret uns dibuixos, dels infants que eren uns retrats que havien fet el dia anterior. La veritat es que estàvem molt bé i hi havien alguns que tenien fins l’últim detall, hem estat jugant a endevinar de qui era cada retrat i qui l’havia dibuixat. La Pili ens ha explicat que havien treballat a Picasso, ja que avui justament anaven tots junts al Museu Picasso i la direcció de les activitats del museu els havia demanat aquesta activitat.

A continuació a vingut la Carmina, però enlloc de marxar am la meitat de la classe s’ha quedat amb tots nosaltres, ja que la Pili tenia que anar a comprar les targetes de metro per poder anar al Museu. Mentre la Pili era fora, hem treballat la lletra “P”, els infant tenien que escriure el nom de diversos objectes que contenien aquesta lletra i després pintar els diferents dibuixos. Jo, com sempre he ajudat a en Jhon a la part escrita i un cop acabada m’he anat per les diferents taules per estar amb els diferents infants.

Finalment a arribat al Mercè, la dona de suport per al Jhon, amb ella passa dos dies a al setmana durant l’hora del pati fent reforç. Amb al Mercè he estat xerrant durant una bona estona sobre el Jhon i el seu entorn més proper, això m’ha fet saber més d’ell, i poder estar més a prop seu.

dimarts, 4 de maig del 2010

Com cada dimarts quan em arribat ja teníem a dos companys que ens esperaven per exposar-nos el seu treball sobre algun dels dos llibres proposats per l’Anna, un cop més l’exposició d’avui era sobre el llibre Nens de vidre, aquest cop, però, exposaven la Paller i en Marc.

Han extret un nou punt per treballar a partir d’aquesta lectura, han encarat la presentació amb el tema de com tracten al Pau les persones properes a aquest. Principalment s’han centrat amb la seva mare on per exemple en una part del fragment aquesta li diu “A veure si t’atropellen d’una vegada...” a partir del fragment del text escollit la Paller i en Marc ens han proposat una activitat, havíem d’escriure una cosa positiva i una altra negativa d’en Pau, el protagonista del llibre per a continuació enganxar-ho en una cartolina situada en mig de la classe.

Un cop totes hem enganxat les nostres aportacions hem comentat el que havíem escrit i quina de les dos aportacions ens han estat més difícil d’escriure, la gran majoria pensàvem que la negativa és la més difícil ja que, encara que en Pau sigui un infant difícil i que fa perdre els nervis a les persones del seu voltant al llarg del llibre es fa estimar. D’altra banda també hem comentat que el seu comportament no es per culpa seva directament ja que ha influït molt l’entorn d’aquest, principalment l’entorn familiar que potser no ha estat el més adequat.



En la segona part de classe, la Patricia, ens ha posat uns petits videos sobre el Pocoyo, el Caillou i sobre la pel·lícula Buscant a Nemo. Alhora també ens ha proposat una sèrie de preguntes:

-Quins valors fomenten?

-Quins són els objectius educatius amb els que podríem treballar amb els infants?

-Quins són els aspectes positius i negatius (i com podríem convertir els segons en positius)?

-Com es poden treballar aquestes peces amb els infants?

-Com es poden veure ells reflectits els alumnes entorn la peça?

-Quines dinàmiques es poden treballar?

Un cop hem vist tots els videos hme estat comentant cada un d’ell i hem contestat les preguntes mica en mica. Pel que fa als videos ens hema donat que són positius als infants i que els infants aprenen moltes valors sense adonar-se.

D’altra banda, jo també he comentat que havia vist una noticia feia molt de temps que parlava sobre les dues series, aquesta feia una critica negativa que personalemnt hem va fer reflexionar molt. Aquí deixo alguns trossos d’aquesta i l’enllaç per poder-la llegir sencera.


“Las series televisivas que se emiten en horario de protección infantil desautorizan a los padres y trivializan asuntos como el consumo de drogas y las relaciones sexuales. Así lo indica el estudio 'Qué menores ven nuestros menores en televisión' de la Asociación de Usuarios de la Comunicación.”


“Otra de las conclusiones es que la programación dirigida al público más infantil presenta una visión "excesivamente autónoma de la infancia", como si los menores vivieran en un mundo autosuficiente en el que el adulto solo aparece de modo secundario y, en algunos casos, amenazante. En este sentido se citan las series animadas Little Einsteins, Pocoyó o Juan y Tolola.”


http://www.20minutos.es/noticia/475913/7/


Lo que el estudio considera que es perjudicial para los menores, en estas tres series, es tienen una visiónexcesivamente autónoma de la infancia”. Al no aparecer adultos o hacerlo como secundarios, la visión que ofrecen es de niños autosuficientes. Comentan que la aparición de los adultos en algunos casos es amenazante.


http://www.unomasenlafamilia.com/2149/juan-tolola-pocoyo-o-little-einsteins-podrian-ser-perjudiciales.html


divendres, 30 d’abril del 2010

Sessió de mestres

De nou ens tornem a trobar amb les mestres de les escoles que integren el projecte universitat-escola. Com en les sessions anteriors, al principi dos persones de cada grup han exposat el seu power amb totes les aportacions fetes a classe el dia anterior.

Després les mestres han estat les que han pujat a la tarima i han contestat a les preguntes que els havíem realitzat. Entre totes les preguntes que han sortit, les de l’escola Rosa dels vents, hem formulat una referent a les necessitats educatives especials (NEE) ja que en la nostra escola, com ja he comentat en moltes ocasions, tenim un infant que en té i volíem saber amb més exactitud que es fa i com es treballa amb aquest tipus de necessitats.

D’altra banda, durant el torn de preguntes dels estudiant a les metres ha sortit una pregunta que m’ha agradat molt, han preguntat que com veien la nostra estada els infant i com ens deien quan parlaven de nosaltres. Totes les mestres han dit la seva, la majoria han comentat que per els nens som les noies de la universitat però la Remei, la mestra que representa l’escola Rosa dels Vents, m’ha fet molta gràcia el que a dit, ja que a comentat que els nens de l’escola no ens diuen com en d’altres escoles, sinó que som “LES NENES DE LA UNIVERSITAT”, a totes ens a fet molta gràcia ser les nenes i no pas les noies. Penso que això es degut a que tenim una relació molt propera i fa que ens posin “les nenes” ja que ens veuen com un més de l’aula. Finalment, dir que m’ha agradat molt saber aquesta petita anècdota de qui som a l’escola, i estic segura de que ho recordaré durant molt de temps amb molt d’apreci.