dissabte, 5 de juny del 2010





La infancia es tiempo

de inocencia.
Son peldaños muy altos
y huellas de pisadas muy pequeñitas.
Es un mágico lugar de sueños...
donde todo es posible
y lo mejor está justamente empezando.
La infancia es para explorar...
Es para remar... y llegar...
y tocar,,, y ver ...
y gustar... y oír...
y aprender...
pero, sobre todo, para crecer.





divendres, 4 de juny del 2010

Avui si que ja ha arribat l’últim dia, de fet, ja ha passat l’última trobada amb els petits, acabo d’arribar a casa i després d’un bona dutxa d’aigua fresqueta em disposo a realitzar l’última entrada del bloc d’intervenció.

Tot a començat a les 8.30 del matí on ens hem trobat la majoria de nosaltres per a començar a preparar tota la festa, teníem moltes coses a fer i jo juntament amb totes les noies del cinema hem anat al barracó on teníem que realitzar l’activitat.

Hem estat enretirant les cadires, col·locant el diferents vídeos, ensajant com ho faríem etc. i quan ens hem donat conte els autocars ja començaven a arribar i hem anat corrents cap a la plaça principal. Allà hem estat esperant a la nostra escola però no arribaven, al final la trobada ha començat, els infants començaven a esmorzar mentre que la Mara i jo al final hem estat buscant el telèfon de la Pili per trucar-los avera on estaven i per si havia passat alguna cosa. La veritat es que ja ens començàvem a preocupar una mica, però un cop estàvem punt de trucar han aparegut els autocars de les dues escoles que faltàvem.

Ja estàvem tots! Just a temps de fer la foto conjunta amb tots els nens, mestres i estudiants a les escales del teatre.


Un cop ja ens hem fet la foto he marxat juntament amb l’Estefania cap al barracó, pel camí ens hem trobat a la resta de companyes del cinema!

Un cop dins, hem preparat la cançó de benvinguda, aquesta és “Qualsevol nit pot sortir el Sol” d’en Jaume Sisa, la fotografia de la portada del conte del “Cargol i l’herba de poliol” i finalment el vídeo del conte.




Al moment ja han arribat la primera tongada de nens.

Pel que fa l’activitat he quedat molt contenta, crec que he estat capaç de dinamitzar-la força i estic molt contenta, penso que hem fet una molt bona feina i que pel temps que vam tenir per a realitzar-la ha sortit molt bé.

L’activitat de cinema consistia en fer una petita introducció al conte interaccionant amb els alumnes a partir de petites preguntes, a continuació veiem el conte i després d’aquest fèiem una activitat on reproduíem amb els infants el conte amb titelles dels diferents animals. Per tant, sortien 6 infants a representar la mini obra, 1 que feia d’herbeta de poliol i els altres 5 que feien dels diferents animals del conte. I tots junts els cantàvem la cançó del conte.

Crec que ha estat molt bona idea fer aquesta activitat ja que participaven d’alguna manera tots els infants, ja sigues cantant la cançó com essent els protagonistes de la història.

Finalment el donàvem les gracies a tots per venir i fèiem un fort aplaudiment a tots els animals i l’herba de poliol que havien sortit.

Quan ha marxat l’últim grup hem col·locat de nou, la sala tal i com l’havíem trobat al principi, es a dir, hem col·locat les cadires de nou i hem anat a la plaça de davant del teatre que estàvem allà totes les escoles ballant i ens hem unit a ells.

Ha estat molt divertit estar ballant tantes persones alhora, llàstima que haguem arribat casi al final del ball, perquè al poqueta estona que he estat m’ho he passat genial!

Després per escoles hem anat al Palau de les Heures per dinar i estar-hi una estona després amb els nens jugant, aquesta part no era “obligatòria” i al veritat es que molta gent a marxat. D’aquest punt només diria, com a part negativa, que hagués estat molt bé que les escoles disposessin de més aigua i també poder accedir a més lavabos ja que han estat una mica escassos. D’altra banda la resta ha estat molt bé i penso que els infant s’ho han passat d’allò més bé jugant pels jardins del Palau.

Pel que fa a la Marta, l’Estefania i jo (que som els que ens hem quedat de l’escola Rosa dels Vents) hem estat ajudant a l’hora de menjar i hem estat nosaltres qui em portat els nens al lavabo i a qualsevol lloc que fos necessari.

Quan ha estat l’hora de marxar, jo me’n he anat amb l’escola amb l’autobús per d’aquest a manera podia ajudar a les mestres amb tots els infants i d’altra banda també perquè casa meva queda molt a prop de l’escola.

Sobre el dia d’avui m’agradaria dir que m’ha agradat molt compartir aquest dia amb tota la gent que a participat en aquestes jornades. Mai havia realitzar una trobada tant multitudinària amb infants tant petits i la veritat es que m’enduc un munt de records i històries per explicar i recordar durant moltíssim anys.

Increïble tot el que a passat i en tant sols un dia d’estada amb el nens, un dia on he vist molta il·lusió en les cares de tothom, però sobretot en les dels nens, totes elles amb un somriure sempre.

Pel que fa a les pràctiques en general, m’ha passat el temps volant i tot i haver compartir moltes coses amb l’escola m’agradaria poder-ne compartir moltes més, ja que aquestes pràctiques han estat molt especials per a mi, i de ben segur que molts records i moltes experiències guardar-les durant molt de temps.

Estar en aquesta escola m’ha ajudat a descobrir un nou món dins l’educació, que l’escola Rosa dels vents es tracti d’una escola d’una sola línea i amb menys infants a l’aula ha estat per a mi una nova experiència, ja que en les escoles que he estat realitzant les pràctiques de TEI eren de dues o fins i tot tres línies.

D’altra banda, aquesta escola m’ha ofert d’altres situacions noves per a mi com pot ser treballar amb un nen amb NEE, he trobat que durant la meva estada he dedicat molt de temps al Jhon i crec que ell m’ha ensenyat moltes coses, m’ha mostrat moltes coses i he intentat treballar el millor que podia i ajustar l’ajuda de la millor manera possible durant totes les estones que he estat amb ell.

Un altre situació del qual he aprés molt es sobre l’adaptació d’un nen nouvingut amb una llengua materna estrangera. Fa molt poc temps va arribar l’Emi, un nen molt espavilat que no entenia res del castellà i molt menys del català, poder veure la seva evolució en aquestes dos setmanes m’ha deixat al·lucinada, ja que la seva capacitat d’adaptació ha estat estupenda i la rebuda dels altres companys també ha estat molt bona malgrat les barreres de l’idioma.

Ha estat un projecte que m’ha agradat molt i agraeixo molt haver-lo pogut fer ja que penso que m’ha aportat molt i que m’ha fet adonar-me, un cop més, que aquest es l’àmbit que em vull dedicar.

dijous, 3 de juny del 2010

Avui ha estat l’últim dia que teníem per preparar la jornada de demà,. Primerament, l’Anna ens ha estat explicant alguns punts importants de la jornada, com l’horari, les zones, paper importants que hem de portar etc.

Després,un cop ens hem reunit les tres classes, hem anat a fer el recorregut, quan hem arribat a la plaça de dalt de la universitat i ens han explicat on deixaria l’autobús els nens, les del grup de cinema hem anat al lloc on es tocava per veure la sala, però al arribar ens hem adonat que estava tancada i ens hem quedat a fora organitzant-nos.

Al cap d’una estona han vingut les mestres amb la resta de companys i han trucat per a que ens obrissin la porta, d’aquesta manera hem pogut entrar a veure la sala i poder-nos fer una idea de com realitzaríem demà el cinema amb els nens.

Un cop dins, ens hem preguntat que passaria si no funciones l’internet el dia següent o sorgís qualsevol problema amb la connexió. Llavors l’Anna ens ha dit que portéssim una copia del vídeo en un pen i amb l’ajuda d’un amic de la Mireia hem pogut pasar el vídeo del “You Tube” a un arxiu d’imatge que l’hem gravat dins el meu pen.

Això és el que hem fet avui, la veritat es que se’m ha passat l’hora i mitja volant i casi amb la sensació que ens faltava practicar més, però demà anirem una estoneta abans per d’aquesta manera poder assajar millor el que direm.

Estic una mica nerviosa ja que demà ja és el gran dia i espero que tot surti molt bé i que els infants juntament amb les mestres passin una estona molt agradable i genial amb nosaltres.

dimarts, 1 de juny del 2010

Ja queda molt poquet per a que arribi el gran dia, de fet avui hem estat molt enfeinades preparant la gran trobada amb els petits.

Ens hem posat per grups, el grup de cinema ens hem quedat a l’aula habitual juntament amb el grup de les titelles i les danses. Al principi la Keren a tret el seu portàtil però com la connexió no anava bé i no podíem mirar cap vídeo, els hem demanat a les noies de les danses que ens deixessin l’ordinador de l’aula per poder escollir el vídeo. Hem estat molta estona mirant perquè no trobàvem un que ens acabes de fer el pes, finalment hem escollit “El cargol i l’herba de poliol” del programa “Una mà de contes”.

Un cop ja el teníem decidit hem començat a pensar que faríem per dinamitzar-lo, disfressant-nos, amb cartells etc. Finalment hem decidit que la millor manera seria que abans del vídeo i després parléssim amb ells i que preguntéssim pel conte, de si el coneixen o no, dels diferents animals etc. però això encara ho hem d’acabar de decidir.



L’última mitja hora de sessió, quatre companyes han realitzar dues exposicions dels fragments dels llibres, les dues han estat del llibre “Nens de vidre”.
La primera l’ha realitzada la Belen i la Patricia, aquestes han escollit diferents moment son el Pau es posa en el paper d’un gos. Personalment, mentre anava llegint el llibre aquest punts em sobtaven molt, ja que no entenia el perquè es convertia en un animal i perquè en un gos.
Una de les coses que m’ha agradat molt de la seva exposició, ha estat el moment que ens han ensenyat el email de l’autora del llibre, on els deia que no tenia un perquè que l’infant es transformes en un gos, que cada un li tenia que donar la seva pròpia explicació.
L’altre exposició, la de l’Olga i la de l’Andrea també m’ha agradat molt, el seu fragment és el del moment que la Clara li diu a una nena que pegui al Pau, perquè aquest l’ha pegat primer.
L’Olga i l’Andrea ens han fet reflexionar sobre aquest moment, del perquè la Clara ha arribat a aquest extrem, si ha actuat bé o no i perquè, etc.
Finalment, han posat la cançó d’Imagine, del John Lennon i l’han traduïda en el power point, ens l’han posat perquè mai deixem de lluitar per una bona educació, per aquella en la que creiem. Al final ens han repartit unes llavors per a que les plantem, d’aquestes sortiran diferents flors de colors.