Sessió de mestres

De nou ens tornem a trobar amb les mestres de les escoles que integren el projecte universitat-escola. Com en les sessions anteriors, al principi dos persones de cada grup han exposat el seu power amb totes les aportacions fetes a classe el dia anterior.

Després les mestres han estat les que han pujat a la tarima i han contestat a les preguntes que els havíem realitzat. Entre totes les preguntes que han sortit, les de l’escola Rosa dels vents, hem formulat una referent a les necessitats educatives especials (NEE) ja que en la nostra escola, com ja he comentat en moltes ocasions, tenim un infant que en té i volíem saber amb més exactitud que es fa i com es treballa amb aquest tipus de necessitats.

D’altra banda, durant el torn de preguntes dels estudiant a les metres ha sortit una pregunta que m’ha agradat molt, han preguntat que com veien la nostra estada els infant i com ens deien quan parlaven de nosaltres. Totes les mestres han dit la seva, la majoria han comentat que per els nens som les noies de la universitat però la Remei, la mestra que representa l’escola Rosa dels Vents, m’ha fet molta gràcia el que a dit, ja que a comentat que els nens de l’escola no ens diuen com en d’altres escoles, sinó que som “LES NENES DE LA UNIVERSITAT”, a totes ens a fet molta gràcia ser les nenes i no pas les noies. Penso que això es degut a que tenim una relació molt propera i fa que ens posin “les nenes” ja que ens veuen com un més de l’aula. Finalment, dir que m’ha agradat molt saber aquesta petita anècdota de qui som a l’escola, i estic segura de que ho recordaré durant molt de temps amb molt d’apreci.

Seguim amb les cotutories

Avui em seguit amb les cotutories, tot i això primerament l'Alibe i la Mieia Senserrich han realitzat la seva exposició sobre els nens de vidre. Han seleccionat el tema de les pors que té en Pau, i també han relacionat aquest tema amb les pors que poden tenir els infants. Ens han explicat aquelles pors més habituals entre els nens, m’ha semblat molt interessat aquest tema ja que es un trema que mai m’havien explicat i trobo que es molt important estar ben informat per poder reaccionar i donar resposta a les necessitats dels infants.

A continuació, ens han proposat una activitat, aquesta consistia en que cada una de nosaltres diguéssim una por que tinguéssim, jo he dit de quedar-me sola a casa sense saber que fer, a continuació teníem que dir alguna cosa que podem fer per solucionar aquesta por, jo he dit anar a prendre una Coca Cola amb els amics a la terrassa del bar de plaça del barri. Finalment teníem que dir la proposta que més ens havia agradat de les nostres companyes, jo m’he decidit per una que ha estat molt votada, un bany amb música de fons.

Finalment ens hem ajuntat per parelles de cotutoria i entre tots hem realitzat el Power Point que exposarien les dues representants del grup demà.

Pel que fa al treball de pors amb els infants, m’agradaria posar un exemple d’un projecte que va realitzar el nen que li faig de cangur, l’Oriol, el projecte també va aparèixer explicat en el diari 20 minuts el dia 18 de Desembre del 2009.

Aquest projecte el realitzen varies escoles amb alumnes de medicina de la UB i la UAB, consisteix en que els nens perdin la por d’anar al metge, l’Oriol va portar un osset de peluix a l’escola i van estar treballant el tema del metges, l’hospital etc. una tarda van venir els estudiats de metges i van fer com si estiguessin al HOP, va passar i el metge va diagnosticar que li passava, va fer una fitxa mèdica, i finalment va curar el “Tutti Colori” l’osset de peluix de l’Oriol i va receptar-li uns medicaments (uns lacasitos que simulàvem pastilles, cada color per una cosa diferent)

D’aquest projecte que va fer l’Oriol en tic algunes fotografies del material que van elaborar.

Cotutoria amb la Marta

Avui al arribar classe ens hem assegut en rotllana, s’ha presentat la mestra Patricia que una part de la classe no coneixia. A continuació la Marta i la Soraya han exposat el seu treball sobre el llibre Nens de Vidre, els seu fragment tractava sobre el diferents punts de vista que es donen a cadascú de nosaltres, i hem pogut comprovar els de la mestra i en Pau, d’altra banda també hem pogut comprovar-ho nosaltres mateixes a partir d’una activitat que hem realitzat, aquesta constava en varies parts, primerament teníem que escriure un conte mitjançant unes paraules clau i després ens unes cartolines posar una paraula que simbolitzes la nostra petita història. Finalment em explicat a la nostra companya el relat que hem escrit i la nostra parella havia d’endevinar quina de les paraules que havien en les cartolines simbolitzava la història. La meva companya a estat al Fanny.

Després, la Marta i al Soraya ens han explicat diferents aspectes dels fragment que havien triat per presentar-nos a la seva exposició, un d’ells a estat el moment on la Clara deixa de banda al Pau, totes nosaltres creiem que no era la millor manera de tractar en Pau ja que quan els infants es comporten d’aquesta manera ho fan perquè els passa alguna cosa, no perquè si.

Finalment, ens hem col·locat amb la nostra parella de cotutoria, la meva parella, és la Marta Solsona. Totes dues anem a la mateixa escola, però cada una en un dia diferent, penso que aquest fet es un aspecte molt positiu ja que d’aquesta manera podem veure el que fan durant dos dies molt diferents, ja que els dimarts, el dia que va la Marta, fan la ludoteca, pintura etc. mentre el dijous, que es quan vaig jo, fem fitxes i una part de la classe va a anglès.

Avui, em retornat a l’aula dels Dofins de l’escola Rosa dels Vents, al arribar ja estaven casi tots els infants preparats per a realitzar les rutines de “Bon dia” de cada matí.

Després de realitzar les diferents dinàmiques del matí, i un cop asseguts tots a les taules, la Pili ha explicat l’activitat d’avui, com demà es Sant Jordi, treballaríem aquesta festa i la llegenda que d’aquesta.

Primerament, dos alumnes, en Gerard i la Daniela, han representat una escena de la llegenda, concretament, quan el cavaller Sant Jordi regala la rosa a la princesa, aquesta mateixa escena és la que estava representada en una fitxa la qual realitzaríem a continuació, on estava representada l’escena amb dos espais en buit on els infants tenien que col·locar el diàleg que a ells els semblava adequat.

Quan ja estàvem preparats per començar a escriure allò que havíem decidit entre tots, ha entrat la Carmina a classe per endur-se la meitat de la classe er fer Anglès, amb ells han marxat també la Laura i la Paqui, jo m’he quedat amb els nens a l’aula i hem seguit fent la fitxa.

Jo he estat amb l’infant amb necessitats educatives especials, en Jhon, entre tots dos hem realitzat la part escrita de la fitxa, primerament jo he escrit el text amb el rotulador groc i després ell ha resseguit les diferents paraules amb el llapis, a continuació tant el John com la resta dels infants, han pintant l’escena de la fitxa.

Mentre realitzàvem l’activitat la Pili ha hagut de marxar a fer un encàrrec i m’he quedat a soles amb els infants, per mi a estat molt especial ja que la Pili m’ha demostrat que confia en mi i em veu capacitada per a quedar-me amb la meitat de la classe a soles.

Durant aquesta estona els nens han pintat la seva fitxa i a mida que anaven acabant els he proposat que agafessin llibres per llegir, jo me posat amb alguns d’ells per llegir diferents llibres conjuntament.

Quan a arribat la Pili de nou, ja estaven tots els nens amb diferents contes, ha estat llavors quan l’he ajudada a acabar unes titelles de dracs de Sant Jordi que havien pintant els infants el dia anterior.

Per acabar, m’agradaria dir que del dia d’avui em quedo amb l’estona que he estat amb els nens a soles, penso que a anat molt bé i estic molt contenta d’haver estat capaç d’estar a soles amb els nens sense que aquests es descontrolessin, ja que la classe dels Dofins és una classe molt moguda.

Tres caixes plenes d'art

Avui ha estat un dia molt especial per totes nosaltres, hem rebut la visita de la Lourdes, una mestra que durant una etapa de la seva vida es va dedicar plenament a realitzar el projecte “Tres caixes plenes d’art”, un projecte on es veure la seva passió per als infants i per les ganes de descobrir juntament amb la seva companyia tres pintors molt reconeguts avui en dia i alhora també molt famosos i que de ven segur que tothom n’ha sentit parlar d’ells, en Tàpies, en Miró i en Picasso.

M’ha agradat molt la seva proposta educativa, i com a tractat cada un dels autors, utilitzant-los per a tractar diferents temes, a en Tàpies, les textures i els materials de l’entorn, per Miró, els símbols i els colors i finalment en Picasso, on treballa els sentiments i les emocions.

La Lourdes en ha fet arribar la importància que té l’art en l’educació infantil, amb aquest els infants aprenen moltes coses, coses que fins i tot abans no podíem imaginar que es podrien aprendre a traves de l’art.

D’altra banda, les caixes són un instrument molt bo per a que els infants puguin experimentar, descobrir etc. molts materials, i el que és més important descobriran 3 artistes més que l’ajudaran a apropar-se una mica més en l’art i tots aquells aspectes positius que aquest comporta

Personalment, m’ha agradat molt la xerrada, al dir-nos el tema l’Anna va ser un tema que em va cridar molt l’atenció i per aquest motiu vaig decidir de no anar a les practiques per poder assistir aquesta conferencia, i estic molt contenta d’haver-ho fet ja que vaig sortir molt satisfeta d’aquesta xerrada.

http://trescaixesplenesdart.wordpress.com/antoni-tapies/

Aquest mati ens esperaven la Maria i la Gemma per a presentar-nos la seva exposició, aquesta tractava sobre el llibre “La niña del làpiz marrón”, per començar dir que m’ha agradat que el llibre que han escollit fós aquest ja que l’altre opció, “Nens de vidre”, ja m’he llegit el llibre i també cal dir que la majoria de les exposicions són d’aquest llibre.

Primerament han fet una petita introducció per al llibre i a continuació han explicat la dinàmica que realitzarien i per tant també quin fragment del llibre havien escollit.

El fragment del llibre tracta sobre el discurs que tenen diferents alumnes després de llegir un conte, sobre com cada un va donant la seva opinió, aquesta es acceptada pels altres etc. Per tal de posar-nos en el lloc del alumnes del llibre, la Maria i la Gemma, ens han fet asseure’ns al terra i ens han explicat el conte d’en Frederik, a continuació està un resum que he trobat:

“Toda la familia de Frederick se esmera en reunir semillas, frutos, plantas, y cualquier tipo de alimento, para almacenar en su cuevita del campo y así poder hacer frente al largo invierno.

Pero mientras todos se afanan en cargar pesos enormes, Frederick, recoge unas provisiones más ligeras, pero como se comprobará luego, no menos necesarias.
Frederick recoge los colores que brillan en el verano, los sonidos que pululan y por sobre todo, los tibios rayos de sol.

Cuando ya avanzado el invierno la familia ha terminado de comer todo lo que tenía, el pequeño ratón los reúne a todos y les invita a cerrar los ojos y a abrir bien los oídos. Primero les pasea por los rojos, naranjas, azules, verdes y luminosos colores del verano y a todos se les colorea la cueva y el día gris. Luego les canta con el batir de las alas de las mariposas, el piar de los pájaros, el aleteo de los grillos, el burbujear de las aguas. Y cuando la familia entera gira y baila, llena de color y música, Frederick les regala uno a uno todos los rayos de sol que guardó y ese calor les inunda tanto que les ayuda a pasar el invierno, ya que lo que Frederick tenía eran provisiones muy especiales.”

Extret de: http://bibliotecadeloselefantes.blogspot.com/2008/11/frederick-leo-lionni.html

A partir de la lectura del text hem estat reflexionant sobre aquest, personalment m’ha agradat moltíssim el conte i la manera de fer que té el protagonista, al principi et fa pensar que és egoista i un xic gandul, tot i això, mica en mica et vas adonant de la importància del fruits que ell esta recollint per a passar l’hivern tant llarg.

Durant la segona part de la classe l’Anna ens a plantejat una dinàmica que ha estat molt divertida, aquesta consta en dividir la pissarra en dues parts. Primerament en una de les parts cada una de nosaltres anirà sortint a pintar un element o qualsevol cosa que li passi pel cap, amb l’única condició de que no podem parlar entre nosaltres mentre es realitza l’activitat.

D’altra banda, l’altra part de la pissarra estarà reservada per a realitzar un altre dibuix, però aquesta vegada parlant entre nosaltres i quedant amb el que volíem dibuixar.

Ens hem adonat que varia molt tant el resultat del dibuix, com el procediment d’aquest. Moltes de nosaltres estàvem d’acord en que en el segon dibuix ens sentíem més segures ja que teníem el recolzament de la resta de les companyes, mentre que l’altre al ser més abstracte i al poder dibuixar el que volguéssim sense feia més estrany.

Finalment també dir que ens hem adonat de la importància de fer un treball de manera col·laborativa, ja que d’aquesta manera quedarà tot més ben cohesionat i amb un cert senti, mentre que quan no parlàvem entre nosaltres el dibuix no acabava d’estar cohesionat, ja que les dimensions i la col·locació dels objectes eren molt diferents.

Fem un conte amb la Carmina

Un cop hem realitzat les dinàmiques del Bon dia hem començat a realitzar l’activitat del dia d’avui, que la Pili l’ha anomenat “Picar de paraules”, que consistia en separar en síl·labes diferents paraules mentre que alhora per cada síl·laba es pica de mans. Primerament la Pili ha donat unes instruccions i ha posat algun exemple i a continuació cada nen a sortit a picar el seu nom i després de dir quantes síl·labes contenia s’apuntava a la pissarra.

Pensava que aquest tipus d’activitat era força difícil per a infants d’aquesta edat, tot i això una vegada més m’han sorprès ja que la majoria han fet correctament el seu nom i per conseqüència han dit el nombre de síl·labes correctes. M’han deixat força al·lucinada ja que no m’esperava que h fessin tant bé.

Un cop acabada aquesta activitat ha vingut la Carmina i la meitat de la classe i jo hem pujat a fer anglès a l’aula on sempre es realitza aquesta segona llengua. Avui, la Carmina ens ha explicat el conte de “els tres ossos i la rinxols d'or”, aquest conte l’ha acompanyat de diferents imatges dels personatges i els objectes més importants de l’història. Un cop a acabat d’explicar el conte els nens han col·locat les diferents imatges enganxades a la pissarra, mentre anomenaven l’objecte i deien la seva mida.

Trobo que ha estat una manera molt divertida d’aprendre les mides i els noms d’alguns objectes, a partir del conte els infants cada cop més es familiaritzen amb aquesta nova llengua i alhora també aprenen diferent vocabulari interactuant directament amb el conte a partir de l’activitat proposada per la mestra. Un cop més la classe d’angles no m’ha deixat indiferent i m’ha fet reflexionar sobre la importància que té la incorporació d’aquesta nova llengua als infants i encara més important la manera de fer-ho per tal de que es prenguin aquesta nova assignatura com una classe lúdica.

Avui tornem de les vacances de Setmana Santa, amb energies renovades i amb ganes de tornar a l’Universitat per retrobar-me amb totes les companyes.

L’Anna ens ha dit que treballaríem l’humor, ja que el dia 1 d’Abril és el dia Internacional d’humor en el treball. Per aquest motiu hem realitzat diferents activitats per a treballar aquest dia, primerament hem fet un joc que consistia en transformar frases negatives que havíem pensat cadascú prèviament en positives. Això ha fet que quedessin frases molt divertides i que hem començat a riure molt. D’altra banda hem realitzat un joc que consistia en formar cases amb un inquilí dins, i segons les indicacions que ens anessin donant es refeien o be els inquilins o be les cases o tots dos.

Un cop fets aquetes activitats, hem estat reflexionant sobre la importància de l’humor per a tothom, ja que aquest està relacionat directament amb la intel·ligència, ja que contra més ens riem més ens oxigenem i això fa que siguem més intel·ligents. D’altra banda la primera activitat ens ha fet veure que hem de lluitar contra allò que ens fa estar malament, tot allò que es negatiu hem de buscar-hi solucions per veure la part positiva.

Aquesta activitat m’ha fet reflexionar sobre aquelles coses o fets que hem fan estar malament i intentar pensar en diferents idees per a poder lluitar i arribar a buscar la part positiva d’aquells fet més negatius que em poden succeir al llarg de la vida.

En la segona part de la classe, l’Imma i la Cristina han realitzat la seva exposició sobre el llibre Nens de Vidre. Primerament parlaven sobre les contradiccions que es veuen en el llibre pel que fa a l’escola i a casa, on en un fragment del llibre es veu que la mestra li diu a nen que l’escola esta per aprendre mentre que a casa li fan veure que a l’escola es va per a jugar. Aquesta contradicció relles també l’han dut a terme mitjançant una dinàmica on cada una deia una cosa diferent a l’altre fen que nosaltres ens quedéssim sense saber que fer.

Aquest exemple ha estat molt bo ja que em sentit nosaltres mateixes el que en Pau té dia a dia, aquestes contradiccions en la metodologia que tenen a casa i la que tenen a l’escola.

Finalment hem realitzat un altre activitat on, per grups, hem donat un “piropo” per a cada una de nosaltres. A mi m’ha tocat amb un grup que quasi no coneixia a les components i m’ha sorprès molt el que m’han dit: ”Comunicativa”, m’ha dit que se’m veu una persona molt segura i que durant les exposicions no es nota gens que estigui nerviosa i que se arribar al públic.

Aquesta exposició m’ha agradat molt i a més a més he pogut interactuat amb companyes de classe que casi no havia parlat amb elles i he vist el que pensen de mi.