Avui tornem de les vacances de Setmana Santa, amb energies renovades i amb ganes de tornar a l’Universitat per retrobar-me amb totes les companyes.

L’Anna ens ha dit que treballaríem l’humor, ja que el dia 1 d’Abril és el dia Internacional d’humor en el treball. Per aquest motiu hem realitzat diferents activitats per a treballar aquest dia, primerament hem fet un joc que consistia en transformar frases negatives que havíem pensat cadascú prèviament en positives. Això ha fet que quedessin frases molt divertides i que hem començat a riure molt. D’altra banda hem realitzat un joc que consistia en formar cases amb un inquilí dins, i segons les indicacions que ens anessin donant es refeien o be els inquilins o be les cases o tots dos.

Un cop fets aquetes activitats, hem estat reflexionant sobre la importància de l’humor per a tothom, ja que aquest està relacionat directament amb la intel·ligència, ja que contra més ens riem més ens oxigenem i això fa que siguem més intel·ligents. D’altra banda la primera activitat ens ha fet veure que hem de lluitar contra allò que ens fa estar malament, tot allò que es negatiu hem de buscar-hi solucions per veure la part positiva.

Aquesta activitat m’ha fet reflexionar sobre aquelles coses o fets que hem fan estar malament i intentar pensar en diferents idees per a poder lluitar i arribar a buscar la part positiva d’aquells fet més negatius que em poden succeir al llarg de la vida.

En la segona part de la classe, l’Imma i la Cristina han realitzat la seva exposició sobre el llibre Nens de Vidre. Primerament parlaven sobre les contradiccions que es veuen en el llibre pel que fa a l’escola i a casa, on en un fragment del llibre es veu que la mestra li diu a nen que l’escola esta per aprendre mentre que a casa li fan veure que a l’escola es va per a jugar. Aquesta contradicció relles també l’han dut a terme mitjançant una dinàmica on cada una deia una cosa diferent a l’altre fen que nosaltres ens quedéssim sense saber que fer.

Aquest exemple ha estat molt bo ja que em sentit nosaltres mateixes el que en Pau té dia a dia, aquestes contradiccions en la metodologia que tenen a casa i la que tenen a l’escola.

Finalment hem realitzat un altre activitat on, per grups, hem donat un “piropo” per a cada una de nosaltres. A mi m’ha tocat amb un grup que quasi no coneixia a les components i m’ha sorprès molt el que m’han dit: ”Comunicativa”, m’ha dit que se’m veu una persona molt segura i que durant les exposicions no es nota gens que estigui nerviosa i que se arribar al públic.

Aquesta exposició m’ha agradat molt i a més a més he pogut interactuat amb companyes de classe que casi no havia parlat amb elles i he vist el que pensen de mi.