Aquest mati ens esperaven la Maria i la Gemma per a presentar-nos la seva exposició, aquesta tractava sobre el llibre “La niña del làpiz marrón”, per començar dir que m’ha agradat que el llibre que han escollit fós aquest ja que l’altre opció, “Nens de vidre”, ja m’he llegit el llibre i també cal dir que la majoria de les exposicions són d’aquest llibre.

Primerament han fet una petita introducció per al llibre i a continuació han explicat la dinàmica que realitzarien i per tant també quin fragment del llibre havien escollit.

El fragment del llibre tracta sobre el discurs que tenen diferents alumnes després de llegir un conte, sobre com cada un va donant la seva opinió, aquesta es acceptada pels altres etc. Per tal de posar-nos en el lloc del alumnes del llibre, la Maria i la Gemma, ens han fet asseure’ns al terra i ens han explicat el conte d’en Frederik, a continuació està un resum que he trobat:

“Toda la familia de Frederick se esmera en reunir semillas, frutos, plantas, y cualquier tipo de alimento, para almacenar en su cuevita del campo y así poder hacer frente al largo invierno.

Pero mientras todos se afanan en cargar pesos enormes, Frederick, recoge unas provisiones más ligeras, pero como se comprobará luego, no menos necesarias.
Frederick recoge los colores que brillan en el verano, los sonidos que pululan y por sobre todo, los tibios rayos de sol.

Cuando ya avanzado el invierno la familia ha terminado de comer todo lo que tenía, el pequeño ratón los reúne a todos y les invita a cerrar los ojos y a abrir bien los oídos. Primero les pasea por los rojos, naranjas, azules, verdes y luminosos colores del verano y a todos se les colorea la cueva y el día gris. Luego les canta con el batir de las alas de las mariposas, el piar de los pájaros, el aleteo de los grillos, el burbujear de las aguas. Y cuando la familia entera gira y baila, llena de color y música, Frederick les regala uno a uno todos los rayos de sol que guardó y ese calor les inunda tanto que les ayuda a pasar el invierno, ya que lo que Frederick tenía eran provisiones muy especiales.”

Extret de: http://bibliotecadeloselefantes.blogspot.com/2008/11/frederick-leo-lionni.html

A partir de la lectura del text hem estat reflexionant sobre aquest, personalment m’ha agradat moltíssim el conte i la manera de fer que té el protagonista, al principi et fa pensar que és egoista i un xic gandul, tot i això, mica en mica et vas adonant de la importància del fruits que ell esta recollint per a passar l’hivern tant llarg.

Durant la segona part de la classe l’Anna ens a plantejat una dinàmica que ha estat molt divertida, aquesta consta en dividir la pissarra en dues parts. Primerament en una de les parts cada una de nosaltres anirà sortint a pintar un element o qualsevol cosa que li passi pel cap, amb l’única condició de que no podem parlar entre nosaltres mentre es realitza l’activitat.

D’altra banda, l’altra part de la pissarra estarà reservada per a realitzar un altre dibuix, però aquesta vegada parlant entre nosaltres i quedant amb el que volíem dibuixar.

Ens hem adonat que varia molt tant el resultat del dibuix, com el procediment d’aquest. Moltes de nosaltres estàvem d’acord en que en el segon dibuix ens sentíem més segures ja que teníem el recolzament de la resta de les companyes, mentre que l’altre al ser més abstracte i al poder dibuixar el que volguéssim sense feia més estrany.

Finalment també dir que ens hem adonat de la importància de fer un treball de manera col·laborativa, ja que d’aquesta manera quedarà tot més ben cohesionat i amb un cert senti, mentre que quan no parlàvem entre nosaltres el dibuix no acabava d’estar cohesionat, ja que les dimensions i la col·locació dels objectes eren molt diferents.