Com cada dimarts quan em arribat ja teníem a dos companys que ens esperaven per exposar-nos el seu treball sobre algun dels dos llibres proposats per l’Anna, un cop més l’exposició d’avui era sobre el llibre Nens de vidre, aquest cop, però, exposaven la Paller i en Marc.

Han extret un nou punt per treballar a partir d’aquesta lectura, han encarat la presentació amb el tema de com tracten al Pau les persones properes a aquest. Principalment s’han centrat amb la seva mare on per exemple en una part del fragment aquesta li diu “A veure si t’atropellen d’una vegada...” a partir del fragment del text escollit la Paller i en Marc ens han proposat una activitat, havíem d’escriure una cosa positiva i una altra negativa d’en Pau, el protagonista del llibre per a continuació enganxar-ho en una cartolina situada en mig de la classe.

Un cop totes hem enganxat les nostres aportacions hem comentat el que havíem escrit i quina de les dos aportacions ens han estat més difícil d’escriure, la gran majoria pensàvem que la negativa és la més difícil ja que, encara que en Pau sigui un infant difícil i que fa perdre els nervis a les persones del seu voltant al llarg del llibre es fa estimar. D’altra banda també hem comentat que el seu comportament no es per culpa seva directament ja que ha influït molt l’entorn d’aquest, principalment l’entorn familiar que potser no ha estat el més adequat.

En la segona part de classe, la Patricia, ens ha posat uns petits videos sobre el Pocoyo, el Caillou i sobre la pel·lícula Buscant a Nemo. Alhora també ens ha proposat una sèrie de preguntes:

-Quins valors fomenten?

-Quins són els objectius educatius amb els que podríem treballar amb els infants?

-Quins són els aspectes positius i negatius (i com podríem convertir els segons en positius)?

-Com es poden treballar aquestes peces amb els infants?

-Com es poden veure ells reflectits els alumnes entorn la peça?

-Quines dinàmiques es poden treballar?

Un cop hem vist tots els videos hme estat comentant cada un d’ell i hem contestat les preguntes mica en mica. Pel que fa als videos ens hema donat que són positius als infants i que els infants aprenen moltes valors sense adonar-se.

D’altra banda, jo també he comentat que havia vist una noticia feia molt de temps que parlava sobre les dues series, aquesta feia una critica negativa que personalemnt hem va fer reflexionar molt. Aquí deixo alguns trossos d’aquesta i l’enllaç per poder-la llegir sencera.

“Las series televisivas que se emiten en horario de protección infantil desautorizan a los padres y trivializan asuntos como el consumo de drogas y las relaciones sexuales. Así lo indica el estudio 'Qué menores ven nuestros menores en televisión' de la Asociación de Usuarios de la Comunicación.”

“Otra de las conclusiones es que la programación dirigida al público más infantil presenta una visión "excesivamente autónoma de la infancia", como si los menores vivieran en un mundo autosuficiente en el que el adulto solo aparece de modo secundario y, en algunos casos, amenazante. En este sentido se citan las series animadas Little Einsteins, Pocoyó o Juan y Tolola.”

http://www.20minutos.es/noticia/475913/7/

Lo que el estudio considera que es perjudicial para los menores, en estas tres series, es tienen una visión “excesivamente autónoma de la infancia”. Al no aparecer adultos o hacerlo como secundarios, la visión que ofrecen es de niños autosuficientes. Comentan que la aparición de los adultos en algunos casos es amenazante.

http://www.unomasenlafamilia.com/2149/juan-tolola-pocoyo-o-little-einsteins-podrian-ser-perjudiciales.html